1. L'OCELL I EL XIPRER
Per fer més alt el xiprer
l’ocell hi enlaira el seu cant.
Si l’arbre no arriba al cel
hi arribarà ell cantant.
2. L’ESTANY
Quan els ocells, per beure, besen l’aigua,
l’ estany es torba pres d’emoció.
El cel que s’hi emmiralla, amb sorpresa,
es veu desfigurat pel tremolor.
3. CANÇÓ POPULAR
Si vols veure ocells volar,
vés pel maig a la muntanya,
si vols veure ocells volar,
vés pel maig al colomar.
Allí canta el rossinyol,
la guatlla i la cadernera.
També hi canta la puput
en el temps de primavera.
vés pel maig a la muntanya,
si vols veure ocells volar,
vés pel maig al colomar.
Allí canta el rossinyol,
la guatlla i la cadernera.
També hi canta la puput
en el temps de primavera.
4. L’ocell
Miro saltar l’ocell,
un ocell que xerroteja,
un ocell tancat en una gàbia.
Escolto el cant de l’ocell,
un ocell verd,
un ocell petit de cua llarga.
L’ocell canta des del seu món
en forma de gàbia.
Joan Brossa
un ocell que xerroteja,
un ocell tancat en una gàbia.
Escolto el cant de l’ocell,
un ocell verd,
un ocell petit de cua llarga.
L’ocell canta des del seu món
en forma de gàbia.
Joan Brossa
5. ROSSINYOL
Canta, petit rossinyol,
lliure de gàbia opressora.
Canta, petit rossinyol,
amic company de vol
de la nit i de la lluna, del dia
i també del sol.
Lola Casas
Canta, petit rossinyol,
lliure de gàbia opressora.
Canta, petit rossinyol,
amic company de vol
de la nit i de la lluna, del dia
i també del sol.
Lola Casas
7 EL PEIX I L’ORENETA
El peix voldria volar
cel amunt, com l’oreneta:
- Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.
- Tens l’aigua ben transparent...
- Més ho és l’aire que respires.
Jo no veig el sol ixent
i tu cada dia el mires.
- Tu veus nacres irisats,
coralls i perles polides.
Som en dos mons separats;
són diferents nostres vides.
-Tu tens l’ala lliure i neta.
-Tu, l’escata de colors;
peix, no siguis envejós!
- M’agrades tant, oreneta!
- Doncs si treus cada matí
el capet fora de l’ona,
ens mirarem una estona.
També m’agrades a mi!
Joana Raspall
El peix voldria volar
cel amunt, com l’oreneta:
- Veig el cel tan gran i clar
que la mar em sembla estreta.
- Tens l’aigua ben transparent...
- Més ho és l’aire que respires.
Jo no veig el sol ixent
i tu cada dia el mires.
- Tu veus nacres irisats,
coralls i perles polides.
Som en dos mons separats;
són diferents nostres vides.
-Tu tens l’ala lliure i neta.
-Tu, l’escata de colors;
peix, no siguis envejós!
- M’agrades tant, oreneta!
- Doncs si treus cada matí
el capet fora de l’ona,
ens mirarem una estona.
També m’agrades a mi!
Joana Raspall
8 CONVERSA DE MERLES
Prop de casa, a l'alba,
Prop de casa, a l'alba,
o ja en fosquejant,
les merles conversen,
conversen cantant.
No n'entenc la parla,
que és tota dolçor;
però sé que és tendra
i que té raó.
Per al cant més íntim,
vaga llum calgué,
quan comença el dia,
quan la nit ja ve.
I I el secret perdura,
tendre i delicat,
de les amoretes
i de l'amistat.
Josep Carner
les merles conversen,
conversen cantant.
No n'entenc la parla,
que és tota dolçor;
però sé que és tendra
i que té raó.
Per al cant més íntim,
vaga llum calgué,
quan comença el dia,
quan la nit ja ve.
I I el secret perdura,
tendre i delicat,
de les amoretes
i de l'amistat.
Josep Carner
9. Embarbussament
Una polla xica, pica, pollarica,
camacurta i becarica,
va tenir set polls, xics, pics, pollarics,
camacurts i becarics.
Si la polla no hagués estat xica, pica, pollarica,
camacurta i becarica,
no hauria tingut els set polls xics, pics, pollarics,
camacurts i becarics.
camacurta i becarica,
va tenir set polls, xics, pics, pollarics,
camacurts i becarics.
Si la polla no hagués estat xica, pica, pollarica,
camacurta i becarica,
no hauria tingut els set polls xics, pics, pollarics,
camacurts i becarics.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada